7 fonts de la Vall del Ges superen el límit de potabilitat de nitrats

Així es desprèn de l'anàlisi fet, per dinovè any consecutiu, pel Grup de Defensa del Ter. 

Publicat 06/05/2020, Vall del Ges - Medi Ambient
7-fonts-de-la-vall-del-ges-superen-el-limit-de-potabilitat-de-nitrats

Alguns dels voluntaris que han analitzat les fonts d'Osona i el Lluçanès. (Foto: GDT).

Un total de set fonts de la Vall del Ges superen el nivell de nitrats permesos segons l’anàlisi realitzat, un any més, pel Grup de Defensa del Ter a la comarca d’Osona i el Lluçanès. De Torelló, la font més contaminada és la del Raig amb 264’8 mg/l, seguida per la font dels ocells amb 131’9 mg/l i la de Puigroví amb 130’7. A Sant Vicenç la que té un nivell més alt de nitrats és la del Bassalet (139’0 mg/l), la del Viver (103’1 mg/l) i la de Nogueres (94’5mg/l). A Sant Pere la font de Riu d’Aura és la més contaminada amb 78’0 mg/l mentre que la font de la Riera i la de Redorta no raja. Pel que fa a Orís, cap de les quatre fonts que hi ha sobrepassen el nivell de nitrats permesos.

El mostreig ha sigut possible gràcies a 53 persones voluntàries del Grup de Defensa del Ter que han visitat 164 fonts, 13 de les quals no rajaven. La mitjana de nitrats ha estat de 72 mg/l, quan l'OMS (Organització Mundial de la Salut) fixa el límit de potabilitat per nitrats en 50 mg/l. El valor mitjà d'enguany és lleugerament inferior al de l'any 2019, que va ser de 76 mg/l, tot i que la diferència no és prou significativa per a suposar que hi ha hagut un descens real en la contaminació. Se segueix amb gairebé la meitat de les fonts contaminades, concretament el 45 %. Des del GDT diuen que aquests resultats els fan plantejar, un any més, que les “solucions magicotecnològiques” proposades per l'administració no han servit per a solucionar la problemàtica mediambiental. Alhora afegeixen que “compartim la comarca amb 1.000.000 de porcs, mentre que, d'acord amb les terres de cultiu disponibles, n'hi podria haver la meitat”.  

També consideren que “l'actual situació de pandèmia és un bon moment per a reflexionar en com canviar de direcció, però per fer-ho comencem pel principi”. En aquest sentit expliquen que “ens podríem fixar en algunes dades molt inquietants, com el fet que actualment el 60 % dels mamífers de la terra són animals de granja (majoritàriament macrogranges), el 36 % són humans i només el 4 % restant són animals salvatges”. Es tracta “d’uns números que ens indiquen que estem destruint i envaint massivament els ecosistemes que sustenten la vida salvatge i que, per tant, estem afeblint la biosfera de la Terra, de la qual formem part”.  Des del Grup de Defensa del Ter consideren que “amb aquest crisi sanitària queda palès que cal un canvi de rumb que passa per la sobirania alimentària i per donar valor a la petita pagesia arrelada al territori, abandonant les pràctiques d'agricultura i ramaderia intensiva que tant de mal estan fent al medi, i per tant, a nosaltres mateixos”, conclouen.

Aquesta web utilitza cookies de tercers per oferir una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis l'usuari accepta l'ús que fem de les cookies. Acceptar | Més informació