Denuncien el xantatge de Sorea-Agbar als ajuntaments que opten per gestionar l'aigua de forma pública

La Plataforma Volem l’Aigua Neta, Clara i Nostra considera que es vol "desencoratjar altres municipis, endarrerir els procesos i encarir-los amb despeses judicials”.

Publicat 29/10/2020, Torelló - Societat

La Plataforma Volem l’Aigua Neta, Clara i Nostra va denunciar públicament aquest dimecres al migdia el comportament de Sorea-Agbar (de la multinacional francesa SUEZ) a la comarca d’Osona. Segons el col·lectiu Sorea-Agbar “està interposant contenciosos judicials davant els acords democràtics dels diferents plens municipals de la comarca que han decidit passar a gestionar de forma pública el servei de l’aigua a la seva població, on fins ara ostentava el servei Sorea-Agbar i la concessió per la gestió de l’aigua ha arribat a la seva fi”. Concretament Sorea-Agbar ha interposat recurs de reposició contra els acords de quatre dels plens municipals on finalitzava la concessió amb l’empresa i on s’ha aprovat la delegació de la gestió a la nova empresa pública del Consell Comarcal i com són Torelló, Sant Vicenç, Sant Julià de Vilatorta i Balenyà.  Alhora afegeixen que Sorea-Agbar “també està entorpint judicialment la creació de l’empresa pública de l’aigua en baixa del propi Consell Comarcal”. També ha presentat recurs de reposició al Consell Comarcal contra l’aprovació de la creació del servei d’aigua en baixa. El col·lectiu diu que l’ens comarcal “és pioner en la creació d’una empresa pública comarcal que pugui prestar serveis als municipis” i que “aquest model es podria anar extenent a la resta de Catalunya si té èxit”.

L’objectiu de la plataforma, segons expliquen, “és la defensa pública del servei de l’aigua” i, per això creuen que “és important fer públic el xantatge que es pretén si pot desencoratjar altres municipis, endarrerir aquests procesos i encarir-los amb despeses judicials”.Volem l’Aigua Neta, Clara i Nostra manifesta que “aquesta actitud de l’empresa no és una excepció” i que “respon al modus operandi dels gestors privats davant d’aquests procesos. Primer, “una judicialització, presentant contenciosos administratius, la qual cosa pot suposar retards en la posada en marxa del servei, sobre costos o un intent de deslegitimització i pèrdua d’interès de la ciutadania”; i, segon, “manca de transparència i dificultat a l’accés de la informació per part de l’operador privat quan ha de tornar el servei a mans del gestor públic”. I és que segons van exposar “en els nombrosos casos de remunicipalitzacions d’èxit a arreu d’Europa i els darrers també a Catalunya aquesta ha estat una pràctica constant”. El grup va dir que “la gestió de l’aigua és un gran pastís en forma de beneficis econòmics al qual no volen renunciar les multinacionals de l’aigua” i que “en criteris de mercat és un negoci rodó: un client captiu i en condicions de monopoli local en el consum d’un bé bàsic i essencial per a tota la població”. En aquest sentit, “sembla ser que el grup AGBAR després de la sentència del Tribunal Suprem que els dóna la raó (contradient el TSJC) sobre la constitució de l’empresa mixta entre AGBAR i l’AMB ara vol atacar judicialment el procés de gestió pública engegat a Osona”. Per això, consideren que “farà falta unir forces per plantar cara a aquest embat a tots els nivells: polític, ciutadà i dels mitjans de omunicació”.

Aquesta web utilitza cookies de tercers per oferir una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis l'usuari accepta l'ús que fem de les cookies. Acceptar | Més informació